Il·lustració

Durant el segle XVIII sorgeix un nou pensament que s'esten per tot Europa el qual s'anomena Il·lustració.

Es tracta d'un corrent de pensament que es caracteritza per una visió racionalista i crítica de la natura, l'home i la societat.

La raó estava per damunt de l'Esglesia i el coneixement científic per damunt de la religió ; els Il.lustrats defensaven el progrés social i volien la felicitat del país. Eren partidaris de la introducció de reformes de caràcter social, econòmic i polític.

L´Il.lustració es basa en els pensaments dels pensadors Montesquieu, Rousseau, Voltaire.

Terror

Es coneix com a Terror (1793-1794) el període de la Revolució Francesa on els Jacobins són tan radicals que tothom que no pensava com ells el guillotinaven.

Els jacobins van imposar una dictadura on:

1.- Van reprimir, empresonar i guillotinar als que s'oposaven a la dictadura.

2.-Van decretar la mobilització en massa per guanyar la guerra contra una coalició antifrancesa.

3.-Van adoptar mesures socials a favor dels sectors populars urbans.

Aquesta imatge l'hem escollida per mostrar quí era el màxim representant del jacobins, Maximilien Robespierre.

Seqüència Cronològica De La Revolució Francesa

1789-1792 Inici de la Revolució Francesa. Enderrocament de l'Antic Règim.
1792-1794 Radicalització de la revolució.
1795-1799 República Burgesa
1799-1815 Etapa Napoleónica.

SEGLE XVIII

1789: - El rei Lluís XVI va convocar els Estats Generals: Assemblea tradicional on cadascún dels 3 estaments tenia un vot.
- El tercer estament va aconseguir transformar els Estats Generals en una Assemblea Nacional: on es votava individualment.
-L'Assemblea va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamaven els drets individuals, desapareixen els privilegis estamentals.

1791: - Aprovació de la Constitució. Establia el principi de la Sobirania Nacional i implantava la divisió de poders (judicial, executiu i legislatiu).

1792: - Caiguda de la Monarquia

1793: - Convenció va proclamar la República.
- Execució del rei Lluís XVI

1794: - Jacobins pujen al poder
- S'executa a Maximilien Robespierre (era el màxim representant dels Jacobins)

1795: - Aprovació de la nova Constitució. Es crea el Directori (govern format per 5 membres)

1799: - Napoleó Bonaparte dòna un cop d'estat.

SEGLE XIX

1800: - Es crea el Consolat, un nou règim polític.

1804: - Establiment de l'Imperi, Napoleó es proclama emperador de França.

1808: - Tropes Napoleòniques ocupen Espanya.

1812: - Inicia l'invasió de Russia.
- Màxima expansió territorial, Napoleó domina Europa Occidental.

1814: - Napoleó es retira a l'illa d'Elba

1815: - Napoleó torna, però es derrotat definitivament a la batalla de Waterloo.

Guerra de Successió (1701-1713)

Al 1700, Carles II, que havia mort sense descendència, va nomenar successor a Felip de Anjou , nét de Lluís XIV de França i besnét de Felip IV, qui va ser coronat amb el títol de Felip V. La guerra a Europa va esclatar. L’ascens al tron espanyol de Felipe V representava la temuda unió d'Espanya i França sota un mateix monarca. Aquest perill va dur a Anglaterra i Holanda a donar suport al candidat austríac, que, per descomptat, era sustentat pels Habsburg de Viena. Les diverses potències europees es van posicionar davant el conflicte successori espanyol. D'altra banda, Felip V representava el model centralista francès, recolzat en la Corona de Castella, mentre que Carles de Habsburg recolzaba la Corona d'Aragó i, especialment, a Catalunya. La guerra va acabar amb el triomf de Felip V .

El Rei Carles II, El Hechizado.

Quan Carles II va ser proclamat com a rei, només tenia 4 anys. Carles II tenia el sobrenom de “el hechizado” degut a la malaltia que va obtenir durant la seva vida.
Carles II es va casar dues vegades. La primera amb na Maria Lluïsa de Orleáns, però va morir l’any 1689 deixant Carles sense esposa i al regne sense reina. Posteriorment es va casar amb na Mariana de Neoburgo. Cap dels seus matrimonis va obtenir descendència. A conseqüència, Carles II va deixar com a herència Felip V, el nét del rei de França (família llunyana). Però, hi va haver un problema; Anglaterra, Portugal, els Països baixos, i Àustria volien que Carles III, família llunyana dels Austries, fos el següent rei ja què sabien que si França i Espanya s’ajuntessin serien una gran potència europea. Com a conseqüència va sorgir la Guerra de Successió.

Nosaltres hem triat explicar aquest rei perquè es interessant el fet de que durant el regant dels Austries la família s’ha anat casant entre ells i això ha provocat que al final un dels fills tingues un problema mental, i també ens pareix interessant aquest fet acabés provocant que ni hi hagués ninguna descendència directa i que per tant va tenir que escollir un altre rei i això va provocar la guerra de Successió.

La Guerra d´Independencia dels EUA

La Guerra d´Independencia dels EUA

View more presentations from ainablms.

ELS DESCENDENTS DELS REIS CATÒLICS

La dinastia dels Àustries va regnar a Espanya durant els segles XVI i XVII. Els monarques de la dinastia es divideixen en Àustries Majors (Carlos I d'Espanya i V d'Alemanya, Felipe II) i Menors (Felipe III, Felipe IV i Carlos II). Els Àustries Majors van protagonitzar la construcció de l'Imperi i la consolidació d'Espanya com primera potència del món i els Menors, la decadència de l'Imperi hispànic. Aquesta dinastia es va instaurar a Espanya amb el matrimoni entre Felipe de Habsburgo i la infanta donya Juana de Castella, filla dels Reis Catòlics. Aquest enllaç real simbolitzava l'aliança estratègica de Castella I Aragó amb l'Imperi Habsburgo enfront de l'auge de la Corona de França a Europa.

L´ Imperi de Carles I

La família dels Habsburg, coneguda també com casa d'Àustria , es una de les grans famílies europees ja que desde 1291 i fins a 1918 han tingut de forma ininterrompuda el poder en una gran extensió de territoris europeus.

Carles d'Habsburg i d'Aragó, I de Castella i Aragó, V d'Alemanya va ser el segon fill de la reina Joana la Boja i Felip el Bell.
Va néixer el 24 de febrer de 1500 a Gant (a l´actual Bèlgica)


Carles I va rebre quatre herències per part dels seus avis: els materns Ferran II el Catòlic i Isabel I de Castella; i els paterns: Maximilià I, emperador romanogermànic i Maria de Borgonya

- De Ferran II el Catòlic: la Corona d'Aragó, el Regne de Nàpols, Sardenya i Sicília

- D'Isabel I de Castella: la Castella i Lleó, el Regne de Navarra, les illes Canàries, les places del Nord d'Àfrica, els territoris americans i el regne de Granada.

- De Maximilià I, emperador romanogermànic: Àustria i els drets de la corona imperial

- De Maria de Borgonya: Borgonya, Artois, Luxemburg, els Països Baixos, Flandes, el Franc Comtat.

Imperi de Carles I

Per mantenir aquest imperi Carles i els seus succesors van haver de fer llargues i costoses guerres . A causa d´elles i l´absorció de totes les riqueses que arribaven d´Amèrica, es va provocar l´esgotament i decadencia de Castella.

Cansat de les nombroses guerres, en les abdicacions de Brussel·les de 1555-1556, Carles I deixà la corona Imperial del Sacre Imperi Romanogermànic al seu germà Ferran I d'Àustria i les de Castella i Lleó i Aragó, juntament amb les Índies Occidentals i les places nord-africanes al seu fill gran Felip II de Castella.

Possessions de Carles I a Europa desprès d'abdicar

Va retornar a Castella i el dia 3 de febrer de 1557 es va recloure al monestir de Yuste, Càceres, on va morir el 21 de setembre de 1558.